B de Bèstia

sempre seguint la mateixa línia. a les palpentes, tirant de la inèrcia o tirats per la inèrcia i el costum. una mateixa manera de pensar. una mateixa manera de fer i veure les  coses. potser és que les persones no podem canviar. ho podem fer veure. podem fins i tot acostumar-nos a ser diferents. 
però la bèstia que portem dins, un dia inesperat es desperta i reclama la seva essència.
la meva bèstia no m'agrada. em fa molta por. i es nodreix del passat per fer-se més forta. es nodreix encara més de la meva por. i encara es fa més gran quan veu que amago el cap sota l'ala. 
La meva bèstia fa que escrigui aquestes línies amb aquest to gris que sempre faig servir en dies com avui. i que no soporto. Fa que la meva vida sempre giri pel mateix cantó. I no em deixa millorar. i es fa més gran quan menys forces em queden.


Així que romandré en silenci una estona fins que s'adormi, intentant que aquest cop el seu son sigui més profund. intentant comba-tre-la amb més força en el poper combat.

diccionari d'insults il·lustrats en procés

diccionari d'insults il·lustrats en procés

TUMATEIX®400mg

L’únic element que ens oxigena el cos és l’aire. Aquest passa pels pulmons i l’oxigen a la sang... etc. Ens nodrim de l’aire, i l’aire sempre ens rodeja. Però quin aire? Quanta pol·lució absorbim de l’aire? Posant un exemple, podria arribar a assegurar que els habitants de l’àrea metropolitana de Barcelona no tenen uns pulmons sans. Encara que no hagin fumat mai, encara que no treballin en una fàbrica, encara que a casa seva no tinguin ambientador ni es posin laca als cabells. I és que som el que ens rodeja. Aquesta estampa és una crítica a l’aire que respirem. A la vida que respirem.

-Quan em ve la regla em prenc un Ibuprofè i al cap de vint minuts el dolor se’m passa.

-Vam tenir un “incident” i em vaig haver de prendre la pastilla de l’endemà.

-He pensat de fer servir algun mètode anticonceptiu: les pastilles, l’anell, el pegat...

Aquesta estampa és una reclamació de la sexualitat femenina i de com les indústries farmacèutiques (o la societat patriarcal ha fet que actuessin així*) ha masculinitzat també aquest sector. Un tema amb un ampli debat: des de la gratuïtat de les compreses a qui s’ha de responsabilitzar d’un embaràs o quina educació sexual rebem.

Veiem però no mirem. No observem ni analitzem. No ens fixem. No ens en adonem. Aquesta estampa és un ull amb una mirada perduda, amb falta d’atenció. O sense mirada.

És un filtre, una depuradora per a mantenir el cos net i expulsar el que no ens serveix. Un aspecte de la vida molt important que sovint no estem acostumats a contemplar: tant des de l’aspecte personal com en el professional. La importància de saber dir que No.

B de Bonic

L'estiu sempre té alguna cosa que m'enamora. és l'imant pels millors moments de la meva vida. amb el seu punt nostàlgic, com sempre en les meves històries. I em trasllada, sent hivern i de nit encara em toca aquell sol calent a les galtes. i faig una cerveseta al vespre amb aquestes persones que m'agraden tant i mira, ves per on, quina sort tenir-los d'amics! i vaig amb bicicleta i amb màniga curta a dinar a casa la iaia,, i el ventilador sobre el marbre de la cuina, de cara a la porta, perquè no ens agafi un cop d'aire.
i les nits suaus. una orxata a les onze, per tirar avall. acabar de fer l'amor i plouen gotes de suor dels teus cabells i no ens podem ni tocar perquè ens enganxaríem.
I els retrobaments a altes hores de la matinada i amb una torrada a sobre que deu n'hi dó! i ballar pel carrer, es segueix fent de dia i la nit se'm fa curta i encara no és hora de tornar a casa...

són aquestes coses les que ara em fan netejar els ulls i la memòria amb llàgrimes d'alegria. momentets petits, l'essència de la vida que s'ha de guardar en una caixeta petita. que bonic. i que bonic...