ara que no parlo, ara que no puc dir res, és quan sóc més conscient de la importància dels mots. Les paraules i la seva poció màgica de quan es mesclen. Que si no es deixa reposar el potaje, de vegades no surt bé, potser es paeix diferent i fins i tot explota i crea cataclismes catastròfics.
que important és expressar-se. sortir-se, obrir-se, vomitar-se, treure's.
però tot i així el motor està dins, i si li falta oli, és obvi que el porducte no sigui exquisit, sino... defectuós.
treballo per intentar posar-m'hi oli, per poder parlar millor.
per aprendre'm a parlar-me millor.
i quan escrigui no faré tantes faltes (ètiques i racionals) i podré escriure tantes novel·les com sempre he somiat
