L'estiu sempre té alguna cosa que m'enamora. és l'imant pels millors moments de la meva vida. amb el seu punt nostàlgic, com sempre en les meves històries. I em trasllada, sent hivern i de nit encara em toca aquell sol calent a les galtes. i faig una cerveseta al vespre amb aquestes persones que m'agraden tant i mira, ves per on, quina sort tenir-los d'amics! i vaig amb bicicleta i amb màniga curta a dinar a casa la iaia,, i el ventilador sobre el marbre de la cuina, de cara a la porta, perquè no ens agafi un cop d'aire.
i les nits suaus. una orxata a les onze, per tirar avall. acabar de fer l'amor i plouen gotes de suor dels teus cabells i no ens podem ni tocar perquè ens enganxaríem.
I els retrobaments a altes hores de la matinada i amb una torrada a sobre que deu n'hi dó! i ballar pel carrer, es segueix fent de dia i la nit se'm fa curta i encara no és hora de tornar a casa...
són aquestes coses les que ara em fan netejar els ulls i la memòria amb llàgrimes d'alegria. momentets petits, l'essència de la vida que s'ha de guardar en una caixeta petita. que bonic. i que bonic...
No hay comentarios:
Publicar un comentario