qui sóc, sovint em pregunto. hi ha cops que ho tinc molt clar, d'altres que divago, cega dins del meu pensament. o potser tan sols navego pel meu univers, sense pensar.
ens és tant important posar-nos un nom. posar nom a allò que som. quan no ho sabem, quan nosaltres no som alhora una paraula ens desorientem. ens sentim estranys i ni de casa ni d'enlloc. un punt en suspens, etèri, suspès en l'aire. en terra de ningú. en un purgatori pendent del judici propi.
quan, per fi, decidim posar-nos el rètol lluminós del nostre na-fent, ens veiem obligats a actuar segons la nostra pròpia norma que ens hem imposat però amb articles no escrits per nosaltres. prohibit desencaminar-se. prohibit canviar. prohibit reinventar-se. prohibit reivindicar-se. prohibit ser persones diferents en moments diferents.
i és que, quan viatjo, m'encanta vestir-me de qui no acostumo a ser. no per renegar de qui sóc a casa meva, si no per conèixer una nova mariona, donar-li una oportunitat, per experimentar com algu altre pot conèixer una mariona diferent.
martes, 29 de marzo de 2011
I d'Identitat
qui sóc, sovint em pregunto. hi ha cops que ho tinc molt clar, d'altres que divago, cega dins del meu pensament. o potser tan sols navego pel meu univers, sense pensar.
ens és tant important posar-nos un nom. posar nom a allò que som. quan no ho sabem, quan nosaltres no som alhora una paraula ens desorientem. ens sentim estranys i ni de casa ni d'enlloc. un punt en suspens, etèri, suspès en l'aire. en terra de ningú. en un purgatori pendent del judici propi.
quan, per fi, decidim posar-nos el rètol lluminós del nostre na-fent, ens veiem obligats a actuar segons la nostra pròpia norma que ens hem imposat però amb articles no escrits per nosaltres. prohibit desencaminar-se. prohibit canviar. prohibit reinventar-se. prohibit reivindicar-se. prohibit ser persones diferents en moments diferents.
i és que, quan viatjo, m'encanta vestir-me de qui no acostumo a ser. no per renegar de qui sóc a casa meva, si no per conèixer una nova mariona, donar-li una oportunitat, per experimentar com algu altre pot conèixer una mariona diferent.
ens és tant important posar-nos un nom. posar nom a allò que som. quan no ho sabem, quan nosaltres no som alhora una paraula ens desorientem. ens sentim estranys i ni de casa ni d'enlloc. un punt en suspens, etèri, suspès en l'aire. en terra de ningú. en un purgatori pendent del judici propi.
quan, per fi, decidim posar-nos el rètol lluminós del nostre na-fent, ens veiem obligats a actuar segons la nostra pròpia norma que ens hem imposat però amb articles no escrits per nosaltres. prohibit desencaminar-se. prohibit canviar. prohibit reinventar-se. prohibit reivindicar-se. prohibit ser persones diferents en moments diferents.
i és que, quan viatjo, m'encanta vestir-me de qui no acostumo a ser. no per renegar de qui sóc a casa meva, si no per conèixer una nova mariona, donar-li una oportunitat, per experimentar com algu altre pot conèixer una mariona diferent.
lunes, 28 de marzo de 2011
sábado, 12 de marzo de 2011
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
