sempre seguint la mateixa línia. a les palpentes, tirant de la inèrcia o tirats per la inèrcia i el costum. una mateixa manera de pensar. una mateixa manera de fer i veure les coses. potser és que les persones no podem canviar. ho podem fer veure. podem fins i tot acostumar-nos a ser diferents.
però la bèstia que portem dins, un dia inesperat es desperta i reclama la seva essència.
la meva bèstia no m'agrada. em fa molta por. i es nodreix del passat per fer-se més forta. es nodreix encara més de la meva por. i encara es fa més gran quan veu que amago el cap sota l'ala.
La meva bèstia fa que escrigui aquestes línies amb aquest to gris que sempre faig servir en dies com avui. i que no soporto. Fa que la meva vida sempre giri pel mateix cantó. I no em deixa millorar. i es fa més gran quan menys forces em queden.
Així que romandré en silenci una estona fins que s'adormi, intentant que aquest cop el seu son sigui més profund. intentant comba-tre-la amb més força en el poper combat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario