De vegades m'arribo a qüestionar si encara formo part de la teva realitat o de la teva soledat. Si relament vaig ser algú. Si és que eres algú o només n'eres la seva màscara. Si encara recordes...
Ja no és aquella obsessió malaltissa de no tenir-te: ara ja tan sols és l'objectivitat: hi soc? no hi soc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario