F de Fred (II)

3/12/08


potser perquè sóc massa nostàlgica i cada sensació significativa que tinc em fa recordar.
fred i anys.
períodes curts i anuals.
tu i el fred.
d'allà dalt,massa lluny per poder arribar-hi d'aquí cinc minuts.
massa ganes ara de cop d'una abraçada que haurà d'esperar, dies, setmanes, potser mesos.
altre cop aquells dies freds i malalts dels records que gargotegen el teu nom sobre la pell seca del vent. del Nord.
i si m'hi esforço... crec que encara puc imaginar l'olor dels petons al coll, just sota l'orella.
les mans, grans. la mirada fosca i penetrant. xocolata amb llet de la teva pell.
tan poc però què gran...tot això que ens queda.
He intentat buscar la manera més sublim, la més indirecta per dir-ho, però no l'he sabut trobar: et trobo tant a faltar...