Em vaig enfadar tant que vaig agafar la càmera d'una revolada i m'en vaig anar a la platja a plorar. maleïnt mig món vaig anar fent fotos i em vaig relaxar. La lluna, sempre té alguna cosa que fa que no m'ho pugui carregar tot, fa que no tot sembli ser terrible, que sempre hi ha alguna cosa per salvar... se'm va apropar un vigilant: -estàs bé?- jo em vaig girar amb la cara xopa de llàgrimes i amb un to assassí li vaig contestar que sí. Va voler que li ensenyés les fotos, i de mala gana ho vaig fer, ell deia que eren molt boniques però crec que no si va fixar gaire. Em va demanar si em podia fer una foto, i com que m'estava posant nerviosa, els mosquits m'estaven acrivillant i aquell individu havia trencat el meu moment de solitud ploranera el vaig engegar a pendre vent. Quan va marxar vaig tornar a enfonsar els peus en la sorra i per fi, vaig fer aquesta foto.
No hay comentarios:
Publicar un comentario