Ves si tenien vergonya que es besàven amb els ulls tancats. a ulls closos tan sols hi veien amb la seva pell. amb la fragància càlida de diferents racons dels seus cossos i la frescor de la terra humida que els feia de llit.
El seu silenci era la música del frec, suau i constant, de les cuixes d'ella i el fullatge taronja i les mans d'ell i les boques fonent-se. De paraules petites i molt fluixes que eren com ocells darrere l'orella, i els llavis entreoberts amb set d'amor, i l'amor penetrant-li fins a robar-li l'aire.
Dos nus reposant en la tardor d'un bosc, a mitja tarda, a l'últim sol calent del dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario