H d'història

"Un dia escriuré la meva història",
i quan la llegeixi, potser, a la fi, descobriré qui sóc." va dir nua davant del mirall. Nua i perduda, dues veritats absolutes que li revotava el mirall contra la cara.
Un sotrac va alterar l'etern del moment, amb mans tremoloses va buscar d'entre la pila de roba, llumins, granotes, espardenyes i homes-llop una estilògràfica. Com a suport, només va trobar la llista de la compra, la va girar i en el petit blanc del paper va escriure: hola, sóc jo i aquesta és la meva història.
No va voler perdre ni un minut, volia conèixer aquella amb qui viuria la resta de la vida.
I no va mentir, cada un dels seus mots eren certs.