vida. com sovint ens acaricia. i diuen que és llei de vida quan uns venen i d'altres se'n van. com sovint ens maltractes, vida. Tens trossets injustos que fan que algun cop t'hagi odiat.
vida, malgrat tot l'únic que ens queda. i tot el que ens dónes i ens treus forma part de tu, perquè no és el destí, sinó el fluir dels teus moments: els teus ingredients per assaborir-te. I fas que fem allò que deia Machado: caminante no hay camino, se hace camino al andar. Al andar se hace camino y al volver la vista atrás se ve la senda que nunca más se ha de volver a pisar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario