viernes, 29 de octubre de 2010

R de 2Rombos

-M'hagués agradat descordar-te només un botó i que el vestit caigués pel seu propi pes, relliscant i fent-te pessigolles sobre el teu mar de pigues dels braços, els pits... de les mans i les cuixes. Vulnerable en la nit que t'arraulissis sota els llençols, adormida. Plàcida. Amb la tranquil·litat i la sensualitat que et dóna el cotó blanc amb els teus cabells pèl-rojos. Que tan sols hagués d'alimentar-me de mirar-te, de tu, del teu alè i les teves olors més íntimes.- va pensar.

No hay comentarios:

Publicar un comentario