TREC de Treball de Recerca

OPINIÓ PERSONAL
M’agrada. El color que té aquest TREC m’agrada.
Ha estat com un embaràs, i finalment ha arribat l’hora del part. Fa nou mesos, al juny, vaig haver de triar el tema que envoltaria aquest treball. Volia fer alguna cosa nova, que m’aportés noves experiències i coneixements de l’àmbit al que voldria dedicar-me. Així doncs, o arts plàstiques o arts escèniques. Ràpidament, la segona opció i la passió per escriure es fondrien amb l’objectiu d’escriure i representar la meva obra de teatre. La Pròpia. Va ser com decidir tenir un fill biològic o adoptat. Mica en mica la panxa s’anava inflant, els primers mesos es notà molt poc, ja se sap: a l’estiu estem de vacances, i el TREC també. Però el fred començà a tallar-nos la pell, i fou llavors quan li vaig posar nom a la criatura: El Senyor Gròk. En somnis m’imaginava el lloc del part, qui hi assistiria, com quedaria: Cal Bolet, actors coneguts... Al pont de principis de Desembre l’ecografia mostrava el menut amb la forma completa, acabada d’escriure. El temps pressionava, també ho feia la tutora, ginecòloga de tot el procés, i els retocs d’última hora s’anaven acumulant provocant nervis i tensions. Es veia la meta. El dia arribà. A les deu del matí es preparà la sala. A la tarda tothom estava a punt. Li costà sortir: fou un part més llarg de l’esperat, cinc hores i mitja.
Ha estat dotze dies a la incubadora, acabant de refer-se. Com jo. Mai havia fet classes prèvies al part, tot i fer representacions teatrals a final de curs des de petita. Brollà alguna llàgrima que lliscà abatuda i vergonyosa galta avall. Sobretot en moments que creia que no sortiria bé, que no me’n sortiria, que el millor era abandonar. Però mira: ara el tinc aquí, entre les meves mans. Un altre somni s’ha complert, i el treball i les preocupacions de tants dies ara es remuneren amb la satisfacció que m’omple per dins. No diu res, però me’l miro i no puc estar d’emocionar-me. És meu, l’he fet jo. I és com un fill, amb la diferència que en comptes d’estar al ventre, s’ha engendrat dins del meu cap, com el cel setè d’en Sisa.

Desitjo que hagis gaudit de l’espectacle. Fins aviat.