T de trist

El cel està trist

i posa trist els altres

m'ofega aquest na-fent que impregna l'aire cada dia,
aquests dies son cadenes q ja m'estan segant la pell
no és l'estrés, és el cansament d'aguantar tantes coses, pesen massa, poden amb mi... i em fan sentir l'engruna més insignificant de l'univers...
i com canviar? si cada cop q faig un pas el faig en la direcció equivocada...
serà millor no moure'm:
quieta
callada