el setembre ha arribat i ja tinc les mans fredes. no i ha color de tardor però la pluja i la huminat cala fins als ossos.buscarem tasses calentes en un cafè, mans a les butxaques i nits sota l'edredó.congestionats pel canvi de temps, agafarem el tren, l'avió, l'autobús d'hora que encara serà nit, anhelant rajos de sol primaverencs (aquells que reconforten una migdiada). serà temps de llar de foc i neu, però aquí ja no tenim ni una cosa ni l'altra, el romanticisme se n'anirà per l'estactor de la cuina.la pell de gallina serà la teva pell i les meves mans, i un diumenge fred serà de xocolata desfeta. m'adormiré al sofà sota la manta de quadres (amb aquells serrells que fan pessigolles) i si em vols fer un massatge...
què passa? cony de setembre, sempre apareixes a glops de nostàlgia. quan era petita la tardor era taronja i castanya. ara és color de maldecaps.
No hay comentarios:
Publicar un comentario