jueves, 11 de noviembre de 2010
C de cosetes
cosetes petites, passets de peuets petits de puntetes pel passadís. omplen gots que abans eren buits de coses tristes, ara perfum groc i verd i sol. en una de les dues mans hi tinc un dels cinc dits, que li agrada resseguir el teu eix de simetria que acaba fent rutes intergalàctiques per la teva constel·lació de pigues. i si es fa nit son estrelles negres que no fan por, més por sovint ens fem a nosaltres si mirem cap a demà. i estació de dit al nas, a la punta, a la piga pigueta final. i a dormir (?)
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario