i es va quedar pensant perquè encara no entenia res...
estripava fulls plens de gargots, de paraules buides
es va treure la màscara i va sortir al carrer
no va agafar el mocador. no volia plorar
però apretava fort els punys i engolia glops d'enyorança...
el carrer era fred, feia un sol fals, del que no escalfa.
feia sol, però per ella queia un xàfec que li calava l'humitat als ossos i no la deixava parar de tremolar.
tremolava per dins, tots els sentiments li trontollaven, tots els esquemes s'aguantaven amb pinces.
hagués volgut alçar el vol, però dins seu hi havia alguna cosa que encara pesava massa
No hay comentarios:
Publicar un comentario