M de mama (II)

i t'enfadaves. i després ens demanavem perdó per haver-nos cridat i ens abraçavem. sempre em feia vergonya plorar. i no m'agradava veure't plorar. sempre havia pensat que la gent gran no plorava, que no havia de plorar, que ja havia crescut i era valenta, que no havia de tenir por. i ara, que tampoc sóc gaire gran però ja no sóc petita, et trobo a faltar i em poso a plorar com quan em perdia pel supermercat. que ara sóc més gran i tinc més por que quan era petita. que continuo quedant-me glaçada quan em diuen "és que ets igual que ta mare".