T'agrada la lluna? avui l'he vista (li falta poc per fer el ple) i mirava preocupada cap a baix, no, cap a mi no, una mica més lluny, més cap a l'esquerra.
Em sembla que està preocupada; observant amb posat greu el món on vivint, de vegades tant lleig, l'expressió trista de la cara explica tot l'horror que l'òrbita l'obliga a veure cada nit (i més discretament de dia).
m'agradava seguir-la, quan era petita i anava amb cotxe, amagant-se darrere els edificis, jugant a cuit i amagar amb la innocència de les petites personetes que, quan fossin grans, l'ignorarien i la confondrien amb els vulgars fanals de la ciutat...
No hay comentarios:
Publicar un comentario