Però una estrebada gira la cara mira amb ràbia cau la llàgrima escup la baralla diu que t'estima se'n va però torna t'empeny i t'enfonsa el bes t'enamora esquerda la rao que poca encara et queda i guaites d'esquena la mirada que observa que delata. que t'equivoques de paraules i gests fan un gargot de mentides sense peus que reboten.
se'n va.tanca la porta i respira, cansat. massa de cop.
bufffa, i deixa sota l'estora el cor de paper arrugat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario