A d'això no és una carta d'amor

2n premi categoria infantil. Concurs de cartes d'amor i desamor. Fires de Maig 2009


Això no és una carta d’amor, no vull que ho sigui. Ja no n’hi ha, d’amor. No queda res. M’equivoco, tot el que queda resta enrere, sota un llençol de pols.
He començat quatre vegades i he estripat cinc fulls. Ja m’és igual. Per què escriure’t bonic si ara m’has dibuixat la vida tan lletja? Tota esperança s’ha esvaït a glops de temps, tantes promeses ara sols queden impreses en fotos que semblen antigues i al bitllet d’avió que encara guardo al calaix dels sostens (per cert, els negres amb tupets roses els he llençat, eren horribles, no sé com vas poder regalar-me’ls).

Marxa, fuig! Desapareix, more’t. O mata’m, així no hauré de recordar-te ni un segon més. Odio la teva compassió, i no em tornis a dir que et sap greu, en Pinotxo en sabia més que tu, de mentir...
I ara mira’m, sóc incapaç de sentir res més que dolor; sóc una pedra trepitjada, una ametlla amarga, aquella flor que mai fa olor, l’ampolla mig buida. Sóc estèril, sóc una clofolla seca i buida que fa volar el vent: no peso, no importo, no penso i poc em falta per fondre’m amb el no res. M’has anul•lat els sentits.
Vull odiar-te, però no puc! La tendresa no és eterna, per què haig de recordar-te? 
M’has pres fins la dignitat: et suplicaria de genolls per, ni que fos sense voler, acariciar-te la mà.

Encara no ho entenc, per què no et deixes estimar? Tinc la necessitat de mostrar-te tot l’afecte del món, d’acariciar-te amb el dit les arrugues de la cara mentre tanques els ulls i dius que tens son, d’abraçar-te sense dir res, de xiuxiuejar-te coses tontes com “tens gust d’orxata” o “ets com una rajola verda al mig del carrer”. Vull donar-te les gràcies per mirar-te i pensar que el dubte més dubtós que tinc és si, finalment, el Petit Príncep va tornar al seu planeta i el xai no se li va menjar la flor.

Però no vols. Dius que les coses ja no són com abans. No vull entendre-ho! Ja ho sé, les coses no són eternes! Defineixo l’amor d’efímer, doncs.
Però no vull parlar d’amor, ja no en queda d’això. I aquest full tampoc és una carta, és un manifest: contra tu, el temps i jo