A d'ARA

ahá! és ara. tinc son però és ara el moment. aquell que només el recordem en passat, que diem: el pòxim cop en vull ser conscient al present. ara, si si! i ho escric ara perquè demà fugirà, o ves que no s'afanyi i s'estigui esmunyint entre aquestes lletres. no sé si d'aìxò se'n diu felicitat, però ooohhh quin gust i quina tranquil·litat! (i em sembla que no ho estic somiant)