D de ding-dong

"ding-dong"
Va entrar a aquella llibreria d'olor de paper i de llibres vells.
Ella venia a buscar aquella novel·la que mai arribava. Sí, la que un vell amic li havia recomanat: sobre el gran significat de la vida. Se sabia el títol (evidentment), l'autor, l'editorial, el número d'edició... de memòria de tantes vegades que ho havia repetit per demanar-la. 
Mentre rumiava, indignada i impacient, donant mil voltes a dues-centes trenta-vuit pàgines que encara desconeixia, una cara va torvar-li aquell cap tan (cap)ficat.
Recordava haver-lo vist abans, però mai l'havia mirat d'aquella manera. 
Mai l'havia inspeccionat de reüll, examinant cada gest. Intentant enregistrar tots els segons que podia per després, de nit, entre llençols, rebobinar i intuïr, envà, la pròxima trobada.
-Dos amb vint-i-cinc- digué la dependenta en un tò de simpatia rutinària. 
Ell, callat, es va treure la cartera, quatre monedes (dues d'un, una de vint, una de deu) va pagar, se la va guardar en una bandolera i va coincidir amb una mirada persistent al seu darrere quan va girar el cap.
Ella, callada, es mossegava les ungles i no entenia res. Es limitava a fer-se l'espectadora fins que el protagonista li va caçar la mirada. Dos parpellejos i els ulls dissimuladament a una dependenta que endreçava la botiga.
La llibretera va donar-li el tiquet de compra i els 'cinc que fan deu'.
Va agafar les coses i va buscar la porta amb els ulls, cercant sense voler, aquella noieta que esperava més impacienment un adéu que no pas la novel·la que demanava.
-Adeu-va dir ell.
-Adéu- contestà ella. 
Ja no recordava ni el títol, ni l'autor, ni l'editorial del llibre. Només es volia convèncer que l'amor a primera vista no existeix.
"ding-dong" i la porta es va tancar.