T de tot

Potser és que tinc por. i jo què sé! por de tot, de tu, de mi, del món, de demà... ultimament m'acrivillen els problemes existencials... com si no tingués prou feina. por de la soledat. de que la gent se'n vagi (que se n'anirà igualment) però a contagotes s'esvaeixien i sembla que cada cop més de pressa. egoístament, si voleu, ja me'n vaig jo i així m'estalvio més buits, més plors. no sé si tindria remordiments de consciència, no sé si quedaria alguna cosa de mi encara que no hi fós. però què més dóna, no hi seria. 
i quina llàstima renunciar a l'únic que al capdevall ens queda: la vida. ara que hi penso, si m'he d'acabar morint algun dia de totes maneres, estic pensant d'aprofitar el temps que encara em queda. sí, crec que és una bona opció, en comptes de torturar-me amb el passat, amb l'existència, amb els perquès. què? per què em mires així? t'incomoda que et parli del que sento? no estic pas boja, només que t'espanto, perquè no m'entens. sempre ens espantem quan no entenem les coses, o quan no les volem entendre. i feia temps que no explicava, que no parlava i no escrivia. 
si, sóc d'enyorar, jo. de vegades t'enyoro una mica. de vegades molt, però sempre et vull. i no vull voler-te tant, perquè sinó després, et trobo a faltar. vaja, un peix que es mossega la cua, eh? realment no sé si et conec. o si em coneixes. 
ho veus? massa preguntes existencials.
molt bé, no diguis res, si no vols. però anem al llit?