L de l'Impossible sempre queda pendent

És un bombardeig d’emocions,
Sense cap exèrcit per aturar-lo,
Sense preparació prèvia per combatre’l
Les sirenes avisen,
Però les bales acaben besant el blanc.
I sangra; els petons fereixen,
I maten.
Travessen capes tangibles de sentiments erronis
Però ubicats en un mateix lloc.
Que exploten, 
Es dispersen sense rumb ni ordre,
Originant a cegues la pitjor desgràcia sense sort.
I es fonen amb l’aire,
Amb el no res de la consciencia i el desig.
S’ofeguen amb el plor d’un anhel no correspost.
I cauen; s’esmicolen.
Es converteixen en peces tallants
Que esquincen tota matèria fràgil i sensible.
S’endinsen dins d’un mateix,
Sembla que no hi són,
Però la cicatriu encara cou
I crema.
Encara recorda el rebuig i la humiliació
Trepitjant tolls d’esperança perduda.
S’agenolla al terra,
Aixeca el puny
I promet venjança.