mentre parlava per telèfon amb un somriure maquiavèlic i murri, remenava a la bossa el que no trobava, i sobre la barra, entre birra i cafè, va anar posant el que duia:
cordons de sabata de color mostassa,
dos bolígrafs que no guixaven i un llapis sense punta,
un full gargotejat que cridava,
unes claus rovellades,
unes orelles sordes i un barret foradat,
un cor trencat i apedaçat amb trossos de cortines verdes (verdes d'estiu fresc de formigues i olor de pi),
un perfum que feia una altra olor,
un kleenex mocat
una carta mal acabada,
un moneder buit,
una caixa de mistos (d'aquell cop que vas anar a la fonda de Cambrils amb aquell pintor argentí)
i una foto teva.
Després de montar la paradeta i treure, a més a més, una casa amb jardí de roselles, una pedra groga i una goma de cabell que va deixar sobre el tamboret del costat,
va agafar la teva foto, va encendre un misto i el fòsfor se la va emportar a fer col·ecció de cendres amb els cigarros apagats.
I abans de penjar, va dir: apa, dons que et donguin.
Va pagar sense res i va marxar somrient.
No hay comentarios:
Publicar un comentario